Hola a qui pugui estar llegint això. Aquest és el primer post d’aquest blog, però no és el principi de la història.
Hem fet aquest blog per parlar de tot el periple que estem passant per poder rehabilitar un pis. Així fent un resum ràpid. Aquí som dos, parella, el Francesc i la Karina. El pare del Francesc li va fer una donació d’un pis, un 3er sense ascensor, a Vilafranca del Penedès, que tot i que és un habitatge no disposa de cèdula d’habitabilitat, i que està completament per reformar, sense cuina ni lavabo.
És un resum molt ràpid, ja que han passat moltes coses i tot és molt més complicat del que sembla. Intentarem explicar-ho tot pas a pas en posts posteriors (o anteriors, depenent de com ho miris) ja no només per nosaltres, si no per a futures persones que es puguin trobar amb tots els problemes que ens estem trobant nosaltres, i també per als nostres amics i familiars, que sàpiguen pel que estem passant i puguin anar veient l’evolució (o no) del nostre projecte.
Tot aquest projecte podriem dir que va començar ara farà uns 9 mesos. Parlar-ne remou moltes coses, per això mirarem de fer-ho a poc a poc. Esperem que no us engoixeu tant com nosaltres mentre ens llegiu.
Actualització: Els fets escrits aquí al blog no són cronològics. De moment. Intantarem escriure sobre el que tenim ganes i forces i posarem a sobre la data d’escriptura i més o menys la data dels fets, perquè un cop ho tinguem tot vomitat, puguem ordenar-ho com cal. És el problema d’haver començat el blog massa tard, però tampoc ens pensavem que aquesta història duraria tants mesos i ens portaria a necessitar escriure-ho per mirar d’alleujar-nos ni que sigui una mica.
Odissea per viure 