15/11/2019

Un altre dia de males notícies, i ja en van…

Portavem des del setembre que vam demanar la hipoteca a Caixabank (anteriorment ho haviem fet al Sabadell). A Caixabank, on treballa la Karina a través d’una ETT, ens van dir que sí, que endavant, que seria facilíssim i que de seguida ho tindriem tot aprovat. Res més lluny de la realitat.

Com que ja teniem tota la feina feta de quan ho vam demanar al Banc Sabadell (que ja en parlarem més endavant), vam portar tota la documentació al mateix moment. Escriptures, permís i llicència d’obres, papers dels arquitectes, nòmines, contractes… I entre tots aquests papers, la taxació que ens van fer al Banc Sabadell (ja pagada).

Fins aquí tot bé (més o menys). Estavem a meitats de setembre quan vam començar, i havien d’introduir tota la documentació, i llavors parlar de les condicions. Una hipoteca normal ens oferien! Hurra! No cal que sigui una hipoteca de reforma com ens deien al Sabadell, cosa que ens facilita molt més les coses i ens donen més diners. Jo desconfio però potser aquest cop sí que tot és més senzill…

Els dies van passant i es van passant diferents fases. Dues setmanes perquè a la central de la Caixa aprovin les condicions que ens han donat (més bones). Cada dia ens diuen que ja queda res per firmar, però els dies van passant. Fins que a finals d’octubre, ens diuen que la taxació s’ha de modificar. Que no serveix tal i com està, i s’ha de fer una modificació. Tornem-hi. Tornem a passar per caixa (tot i que ens diuen que després ens ho tornaran), triguen molt, acaba venint el taxador al pis, i tornem a esperar. Fins a dues setmanes més, a que tornin la taxació a Caixabank.

Segueixen havent-hi problemes amb la taxació, sembla que ho resolen i fins al cap d’un mes, avui 15 de novembre, que ens diuen que no. Que a la taxació posa que el pis està per reformar, i que per tant no es pot fer una hipoteca normal, si no que s’ha de fer una de reforma. No sabeu la ràbia i impotència que m’ha entrat quan he sentit això. Que ja ho sabiem que el pis està a reformar! Ja ho haviem dit i ja ho posava a la taxació abans! Hem perdut 3 mesos més per res, 3 mesos d’il·lusionar-nos i fer-nos la pel·lícula perquè ens ho tornin a tirar tot pel terra.

I així és com estem ara. Jo estic desfet, impotent, sense saber què fer ni cap on tirar. Amb un pis al que ja li tinc una mania descomunal, que no podem arreglar perquè no té cèdula i no ens l’hipotequen tal qual, amb un projecte de reforma amb un pressupost tant baix que la hipoteca de reforma anirà malament igual que al Sabadell, que no el podem vendre perquè la donació va ser en condició de primer habitatge, acollint-nos a la rebaixa d’impostos (que ja van ser 8.000€ igualment) i que si el venguessim ens fotrien el pal per tot arreu… I a més a més qui el vulgués comprar es trobaria amb els mateixos problemes, que no li donarien una hipoteca i per tant no el podria comprar…

Es que és desesperant, i em bull la sang només de pensar-ho i d’escriure-ho ara. I pensar que he arrastrat a la meva parella a tot això em dol al cor. No sé què fer.